Infants a la xarxa: nadius digitals?. Joan Mayans i Planells

Dentro del nuevo número de Quaderns digitals. net aquí tenéis un artículo de Joan Mayans i Planells.

Infants a la xarxa: nadius digitals?

Joan Mayans i Planells [1]

Observatori per a la CiberSocietatwww.cibersociedad.net

Global University Network for Innovation – www.guni-rmies.net

Resum

En aquest article es visiten alguns dels llocs comuns de la relació entre internet, la cibercultura i la infància. En especial s’observa la idea dels nadius digitals de Marc Prensky i se l’acompanya d’altres estereotips i arguments apresos que solen tenir com a conseqüència la reificació i la creació de distàncies entre els col·lectius adults i els infants. L’article argumenta que aquestes distàncies són artificials i que en la mateixa construcció d’aquest imaginari és on rauen els veritables perills de la relació entre internet i els infants.

Resumen

En este artículo se visitan algunos de los lugares comunes de la relación entre internet, la cibercultura y la infancia. En especial se observa la idea de los nativos digitales de Marc Prensky y se la acompaña de otros estereotipos y argumentos aprendidos que suelen tener como consecuencia la reificación y la creación de distancias entre los colectivos adultos y los niños. El artículo argumenta que estas distancias son artificiales y que en la misma construcción de este imaginario es dónde radican los verdaderos peligros de la relación entre internet y los niños.

Paraules clau: nadius digitals, infància, adolescència, videojocs, internet, naturalització, periodisme

Llocs comuns

Un dels arguments clàssics i més socorreguts que ens ha acompanyat als darrers vint anys, en relació a l’ús social de les tecnologies i, especialment, d’internet i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és el que es destil·la dels pensaments de Marshall McLuhan i que diu que encara (encara?) estem en una primera fase d’apropiació col·lectiva de les TIC[2]. Que, per una qüestió fonamentalment cronològica i generacional, la majoria de nosaltres encara pensem en clau “analògica” i que, consegüentment, només estem adaptant pràctiques anteriors a un nou format més efectiu, però que no altera substancialment la naturalesa del que fem. Segons aquesta idea, el correu electrònic substitueix el correu postal, per posar l’exemple més clar. En una segona fase –posterior, futura, imminent?- la societat haurà de desenvolupar pràctiques noves, nascudes digitals, essencialment diferents de les d’encuny analògic. (leer más…)

Fuente: [quaderns digitals]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s